J8 Ramon Muntaner 6 - 4 SCCC B

Dissabte 26 el Senior C amb 7 convocats es va afrontar a l’Associació Esportiva Ramon Muntaner fora de casa. És un rival i un camp força conegut pels entrenadors i per alguns dels nostres jugadors, estan dos posicions per davant nostre i amb 3 punts de diferència.
Ells son un rival que es caracteritza pel joc de l’experiència, tenen una mitja d’edat major a la nostra però són més canvis. Un cop començat el partit, ho veiem de seguida, saben circular la pilota i comencen a crear situacions de perill basades en parets i guanyades d’esquena. Una d’elles, desprès d’un rebot desafortunat, situa un jugador a sobre l’àrea nostre i xuta anotant el primer gol per l’equip rival.
Pocs minuts més tard, una jugada similar causa una pilota morta dins l’àrea nostre, causant un malentès entre defensa, porter i rival que aprofita per posar el peu i xutar entre les cames del nostre porter. Dos zero en contra nostre i ells dominen completament el partit.
Per sort, desprès d’una falta més que justificada a 4-5 metres del àrea rival, el nostre entrenador demana un descans per posar les coses en ordre i planificar el llançament. Al final, s’opta pel xut directe. Dit i fet, Toni forada la xarxa de la porteria rival posant el 2-1 al marcador.
L’alegria va durar poc, ja que un parell de jugades més tard, el nostre ala recupera una pilota d’un atac del rival però en un intent fallit d’allunyar-la deixa la pilota als peus del seu pivot rival sol davant de l’àrea que finalitza un xut en tota l’esquadra i causant el 3-1. La primera part no acaba aquí, ja que minuts abans del descans, Adrià amb l’ajuda del nostre pivot se’n surt per posar el 3-2 al marcador amb un xut mil·limetrat per sota les cames del porter.
En el descans, s’exposen les següents millores:

1. Intensitat. Hem sortit més fluixos que ells i ara es el torn de despertar.
2. Xuts. El seu porter no mostra grans skills i tot el que ha anat a porteria ha entrat.
3. Defensa: les guanyades d’esquena i les despistades han estan l’única raó dels 3 gols.

Sembla que la mitja part ha servit d’alguna cosa: estem més atents i amb una defensa més forta. Després d’alguna jugada de perill, aconseguim de nou una falta a prop de l’àrea rival que Toni, per variar, converteix en gol gràcies a un xut espectacular per l’escaire, forçant l’empat que ens mereixíem: 3-3.
La nostra intensitat de la segona part contínua, i de seguida es veu reflectida en un contraatac magistral que mitjançant passades entre el nostre tanca, el nostre pivot i el nostre ala maregen al seu tanca i al seu porter causant inevitablement el gol d’Adrià, responsable del 3-4.
El partit prossegueix amb la grada rival silenciada, però de tant en tant els crits tornen al pavelló ja que l’àrbitre no sembla del tot inspirat en algunes faltes segons ell “inexistents”. Sigui com sigui, una jugada plena de rebots i embolics per part del rival aconsegueix posar el 4-4 al marcador.
Amb l’adrenalina d’aquest gol per part del rival i la baixada d’ànims per part nostre, la nostre defensa es incapaç d’aturar una altre jugada calcada que aconsegueix que el seu pivot es situï davant del nostre porter i a un pam de la porteria, de manera que amb un xut no gaire complicat marca el 5-4.
Creix, per tant, la ràbia cap al àrbitre i l’eufòria de Ramon Muntaner, el qual aconsegueix parar tots els nostres intents d’atac i fins i tot se’n surt per marcar el 6-4 després d’una bona jugada de contraatac que aconsegueix acabar amb la nostra defensa i descol·locar el nostre porter.
Les jugades de 5 a minuts abans de la fi del partit són inútils, i ens anem a casa amb la derrota als nostres caps, únicament compensada per la remuntada causada al ben mig del partit. D’aquí en traiem dues ben clares: hem d’aprendre a sortir a mossegar i ha conservar aquest ànim de victòria que se’ns esvaeix amb un únic gol en contra.


Javi Torres